PALLES, masturbacions, IL·LUSIONISTES i desil·lusionats.

“Les meves palles són mentals, les meves masturbacions; el camí més ràpid per aconseguir plaer.”

The Vikingrules.

El que intento és ordenar el meu armari per poder viure fora d’ell amb la “pachorra” d’un gat quan es llepa els seus genitals en públic.

L’Ambició per la consolidació tangible d’una idea és l’arma humana més potent de la història popular. L’altre extrem; el control de les masses després de generar por.

Projectar il·lusió per aconseguir fer real una visió és l’eina emocional que mou masses, ha sigut el desencadenant de molts successos de la història passada i actual.

Tot logro en que intervinc com a Viking surt d’una idea. Són palles mentals que em foten calent, on el plaer està en un futur indeterminat.

Les meves visions estan sostingudes per la il·lusió d’aconseguir-les. Són visions  projectades, personals i contextualitzades en un futur que m’estimulen emocionalment, per donar sentit a la meva existència.

La il·lusió és el pas que em falta per creuar el precipici. És el gatell que dispara el tret de sortida de la meva cursa d’accions per aconseguir la meta orgàsmica dels meus logros.

Aquesta cursa és llarga i feixuga per un Viking absent de moltes habilitats per cursar-la. M’haig de cuidar, la creuada es dura, cruel i nova per a mi. Sóc l’únic responsable d’alimentar aquella il·lusió que em va fer sortir a l’inici i que m’ha de portar a recorrer cada milla, cada pas, encara que la meta s’allunyi. No pot ser un instant, ha de ser una constant sostinguda dins la cursa.  En la cursa no m’haig de sentir sinó que haig d’estar il·lusionadament sostingut. HAIG D’ESTAR IL·LUSIONAT per no perdre el sentit final en arribar a la meta.  En aquest estat m’haig de permetre sentir i haig de permetre sentir. Sentir a la gent que rep la il·lusió que transmeto, que s’il·lusiona amb mi, que es suma i m’assisteix en la curs. Són petites empentes per seguir.

Però la polaritat de la raça humana provoca moments on em sabotejo i moments on em sabotegen. I vull fer especial menció a aquesta gent empàticament inerta.

Gent mancada d’il·lusions pròpies que juga a sabotejar la dels altres. Desil·lusionats  incapaços d’observar sense interferències la consolidació d’una fita, que ells ni tant sols han sigut capaços de pensar. Gent vulgar, amb noms intranscendents per la memòria, que jutjant les curses del altres pel sol fet de ser carreres noves, carents de models i estereotips on ells es puguin agafar. 

A tots els desil·lusionats distractors de merda que només miren la meta com a punt de partida generant EXPECTETIVES frustrants per viure una vida que no és  la seva:

Que sapigueu que us hem calat! Per molts Vikings, sou una altra empenta per recórrer una milla més i l’argument que dóna més força per celebrar amb ràbia la consolidació de la fita!

La clau Vikinga és ajudar a tots els desil·lusionats a cuidar-se i que vagin al DOCTOR especialista en ALQUIMIO-COPROFÀGIA, expert  en desil·lusionats severs, qui els ajudarà a acceptar la seva merda, a menjar-se-la, a digerir-la i després de cagar-la, a que brilli en forma d’il·lusió.

Il·lusos desil·lusionats, quant aconsegueixi la meva fita, el dit índex alçat en forma fàl·lica que veureu a la foto estarà dedicat a tots vosaltres!