CARTES DINS L'AMPOLLA

06/02/14

"PUEDE QUE HAYAS NACIDO EN LA CARA BUENA DEL MUNDO.

YO NACÍ EN LA CARA MALA.

LLEVO LA MARCA DEL LADO OSCURO…"

Jarabe de Palo. (El lado oscuro).

  

Estimat Alberto Ruiz Gallardón;


Començo aquesta carta amb la cita d'una cançó on em reflexa la distància que hi ha entre dues realitats. En el nostre cas, entre la seva realitat i la realitat Vikinga del món que jo habito.

No fa pas massa, vaig llegir una entrevista seva on textualment citava:"…és èticament insostenible la mort per mala formació d'un fetus…". Argumentava que l'avortament del fetus "atentava contra la vida".
Dit i fet, vostè i el seu partit polític, decidien portar a terme una reforma de la llei de l'avortament, que s'aprovarà democràticament per la majoria absoluta, que en aquests moments, sotmet a tots als ciutadans del seu país.

El cas, Senyor Ministre de Justícia, és que aquesta declaració em va deixar una mica preocupat.
 Potser sí, que en la cara bona del món, vostè comparteix ascó amb fetus, comparteix bons àpats amb fetus, inclús comparteix bones converses de l'economia i del benestar del país amb senyors fetus… ho desconec. Sr. Ministre de Justícia, en la cara Vikinga del món, no he compartit mai birra amb cap fetus, ni he abordat cap nau comandada per cap capità fetus, ni he violat a cap donsella fetus, etc. No m'he creuat mai per la vida amb un fetus, però sí, amb gent emocionalment poc feta que és incapaç d'empatitzar amb la cara "dolenta" del món.



Abans d'analitzar la seva declaració m'agradaria exposar-li una reflexió:


Les lleis, Sr. Ministre de Justícia, no han de servir per defensar creences personals o de grups afins, sinó que serveixen per defensar els drets de tots els ciutadans. Les lleis han de defensar els drets dels ciutadans que han votat el seu partit polític, portant-lo així, a encapçalar el "seu" Ministeri, però també defensar els drets de les minories que no l'han votat.



Però avui estic jugón Sr. Ministre, juguem a defensar creences.


Vostè, defensa que "és èticament insostenible la mort per mala formació d'un fetus" i per defensar aquesta creença vostè canvia una llei.
Si recorrem a l’article 14 de la Constitució Espanyola del 1978, com de vegades fa el seu partit i de vegades no, diu: "Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social".

Així doncs, exigeixo que la llei defensi la següent creença:



"És èticament sostenible el dret a una vida digna sense imposicions de ningú per viure o morir. Viure o morir és un acte de llibertat individual"…mmm…

Aquí s'acaba el joc Sr. Minsitre. Jo no puc seguir, ja que la seva democràcia no em dona l'autoritat que vostè té per defensar i legislar la meva creença. És probable, que ara mateix no em senti igual que vostè davant la llei.



En la seva declaració, "…és èticament insostenible la mort per mala formació d'un fetus…", parla d'ètica i no de creença ni de religió.


És èticament sostenible regular la llei de l'avortament, després d'haver reduït a la mínima expressió les ajudes a persones incapacitades per alguna malformació psíquica o física?


És èticament sostenible regular el dret a la vida d'un fetus i no el dret a la voluntat d'una mort digna (eutanàsia)?


És èticament sostenible que el sou del Ministre de Justícia sigui de 74.500,51 euros anuals per blindar creences?

Perquè no posa medis per potenciar l'educació? Així la gent que li paga el sou i a la que es deu, podrà prendre amb coherència i responsabilitat la seva pròpia decisió.


La realitat Vikinga, Sr. Ruiz Gallardón, és que la política actual només busca lleis per imposar el seu poder i generar cortines de fum. La política actual, no vol donar importància a l'educació de la gent, ja que l'aprenentatge aporta criteri, opinió i creixement, i per la política d'un país mediocre, sense ètica i sense valors, no interessa.


La política és utilitzada per blindar l'estructura, que beneficia a uns pocs, per mantenir els privilegis d'uns quants.

La política d'aquest país, s'ha convertit en l'instrument del dèbil per controlar, sotmetre i imposar la seva llei sobre el fort. És l'autocràcia per imposar les seves creences i fer claudicar.


Sr. Ruiz Gallardón, simpàtic inconscient, la política és molt més, és la necessitat de créixer i evolucionar tots junts i cadascú amb la seva ideologia. Amb la poca habilitat i responsabilitat que s'està esdevenint des de ja fa molts anys, estan convertint la política en una arma de destrucció massiva, generant més desigualtat i menys marges de millora.