La realitat inconscient d'un pare li diu al seu fill: "Els reis no existeixen, són els pares". Amb aquesta declaració, el món dels adults bàrbers, no només mata una il·lusió sinó que també pot començar ha ofegar, d'una manera silenciosa, l'essència infantil que tots hem tingut com a expressió natural.
Aquesta és una declaració més que influeix, o que pot influir, en la personalitat del nen, on el nen deixi de ser nen per començar a ser el nen que diem que ha de ser. És la primera creació conscient on el món dels adults bàrbers entren en els somnis dels nens per trencar-los des de dins. El món bàrber transmet als nens els seus judicis, les seves pors, els seus límits, les seves preocupacions, les seves creences...i aquesta transmissió va ofegant la creativitat del tot poderós somni del nen. No contents amb això, seguim reventant-ho tot per dins, com la cèl·lula cancerígena que es propaga dins la inconsciència del malalt. Els adults bàrbers, no sabem fer-ho millor. Transferim i projectem en el nen, de la manera més paternal i dolça, la nostra insatisfacció. La insatisfacció de no ser prou valents per lluitar pels nostres somnis. La realitat vikinga és que no ens aguantem ni a nosaltres mateixos i ens creiem amb el dret d'utilitzar el potencial de la vida del nen, per transferir tot allò, disfressat "d'oportunitat", oportunitats profanes per al nen però significatives per a nosaltres, per cobrir el buit interior que tenim per no haver tingut ni els collons ni el coratge de perseguir, de fer, de ser i de transmetre a la realitat els nostres somnis.
Haig de reconèixer que per un VikingSomiador republicà i lliure com un servidor, aquesta declaració: "Els reis no existeixen, són els pares" té el seu atractiu, però tot fent un exercici lògic em pregunto: "Si els reis són els pares.. i els reis no existeixen …doncs al igual que els reis, els pares tampoc existeixen."
Els pares donen la vida a nous éssers però la raça humana, va un pas més enllà, intenta resoldre les dificultats vitals dels seus fills. L'actitud dels pares humans no és l'actitud que predomina en altres espècies de la naturalesa. Tant és així, que quan un animal es val per a si mateix, la mare deixa de reconèixer-lo com a seu… Una Mare Insensible?... Pot ser sí, no ho sé… Almenys aquesta mare no pensa que la vida de la seva cria li pertany. Un acte d’amor és donar la vida a un esser nou i un acte de perversió és utilitzar la nova vida per tenir una segona oportunitat. Malauradament nosaltres fusionem els dos en una vida.
Dóna la sensació que hem sigut tan racionals que ens hem donat la volta, convertint-nos en l'especie més irracional de la Naturalesa. No sóc un Viking expert en la matèria, però apostaria una banya de cervesa, que no hi ha cap mare o pare animal que etiqueti a la seva cria com a NINI, per una aparent i demostrada falta de motivació buscant excuses fora.
Somnio en un dia on la realitat inconscient del pare li digui al seu fill: "La corrupció política no existeix, són els pares". “La crisi no existeix, son els pares”."Les guerres no existeixen, són els pares". "Les desigualtats no existeixen, són els pares"…. Només així, essent part del problema, podrem ser la solució responsable per poder respondre de tot allò que contaminem pel sol fet d'existir. Tenim la gran sort de poder fer les coses única i exclusivament per amor.
Declaro i dedico a tots els nens barbuts i a totes les nenes que es fan pillings: "Els reis mags existeixen i tens la gran sort de ser-ne un".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada